|
|
| |
lo purmer element : un sòu
|
|
|
Suus costalats de Juranson, lo vitatge qu'ei en haut
deu planèr dab exposicions desparièras qui s'arrajan
deu sud, cap au Pic d'Aussau, dinc au sud-èst o au sud-oèst.
Lo relhèu sus un èish màger nòrd-sud
qu'amuisha sus La Capèra duas sòrtas d'exposicion :
-
los penents grans au sud sud-oèst, hèra plan expausats
e hauts.
-
las terrassas en circ, ubèrtas a l'èst, au sorelh lhevant,
hèra cautas e protegidas deus vents d'oèst.
|
|
La ròca mair qu'ei de grep,
" poudingue " calcari de Juranson. Qu'ei cobèrta de
sòus moths argilosablós e argilosiliciós qui vienen
de l'alteracion deu grep " poudingue de Palassou " dab
los famós " galets-fantômes ", en alternança dab argèlas,
limons e sables dab arrebòts aparents o, a còps, amassats
sus estenudas granas. Los sòus que son, per endrets,
pauc desvolopats e donc pauc pregonds mei que mei suus
penents virats de cap au sud on lo grep ei a flor. .
|

|
|

|
Los terrenhs que son hèra desparièrs
pr'amor deu relhèu cambiadís, de las copaduras nombrosas
e de l'erosion hèita per las plojas, çò qui amia sistèmas
de cultura desparièrs tanben.
|
|
Entà rasonar parcèla per parcèla,
qu'avem hèit en 1999 ua mapa deus sòus deu Clos Lapeyre
segon lo metòde Hérody. En partir d'un tribalh d'observacion
a flor de tèrra e en pregondor ( perhius ) e d'analisis
d'escantilhs de tèrra en laboratòri, qu'avem segmentat
las 12 ha deu vitatge en 15 sòus diferents, daubuns
que son segur parièrs.
Lo principi de la mapa aquesta
qu'ei de balhar endicas suu foncionament deu sòu e sus
la fertilizacion a prevéder entà neurir lo vitatge,
en tot sauvar o melhorar la fertilitat actuau deu sòul.
Nat metòde agricòla non se pòt pas referir sonque aus
besonhs de las plantas entà definir un mòde de fertilizacion,
a trucas de destrusir, a tèrme mei o mensh brac, la
fertilitat deu sòu.
|

|
|

|
Lo potenciau de fertilitat d'un
sòu qu'ei apiejat sus la qualitat deu complèxe organominerau
present ; aquesta qu'ei la resulta de la qualitat de
las argèlas o deus limons presents, de l'estat de ligason
permetuda peu hèr estabilizat peu càlcium e deu mòde
d'evolucion deus umus.
Aqueth potenciau qu'ei lo resultat conjugat d'ua genetica
determinada per la ròca-mair e lo climat, e d'un estadi
d'evolucion deu sòu determinat per las caracteristicas
de l'estat de ligason.
Aqueras observacions que'ns horneishen
proposicions e conselhs de hemada, o de tipe de tribalh
qui son adaptats en foncion de l'experiéncia, de l'istòria
de la parcèla, de la capacitat mecanica… …
|
|
Quauques exemples d'aplicacions a aquera cartografia
deus nostes sòus :
- tribalhar lo sòu de las parcèlas de penent mejan e
ricas en argèla ;
- tribalhar lo sòu en pregondor un còp las vrenhas hèitas
quan lo drenatge ei mauaisit portar càlcium ( caucea
) e mestior organica per compòst qui hèm nosautes ;
- deishar d'utilizar produits fitosanitaris de sintèsi…
|
|
|
|
|
Tà concludir, que
sabem que los nostes sòus son pro provedits en elements
mineraus mes aquestes qu'an d'estar atenhedís e donc
assimilables per las vits. Òr, qu'ei l'activitat microbiana
qui condiciona la disponibilitat d'aqueths elements
nutritius per la planta. Entà favorizar e optimizar
aquera activitat microbiana e perméter a las nostas
vits d'exprimir lo terrador de Lapeyre lo mei naturaument
qui's posca, que cultivam lo vitatge segon los principis
de l'agricultura biologica desempuish quauques annadas.
Sus las 10 ha de vits, n'utilizam pas erbicidis, ni
produits de sintèsi ; qu'èm tornats au coire e au sofre
associats dab preparacions a basa de plantas, dens los
programas de tractament contra lo mildió e l'oïdium.
Los tribalhs d'estiu, ( esmajescar, amarrar, tirar los
tatshs arrebatuts, es.huelhar ), que son hèits dab rigor.
|
|
|
|
|